Enderroc

L’oracle –que pren la forma prosaica del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra– ha parlat, i la seva veu és llei i així es complirà: l’antiga plaça de toros entre el riu i l’avinguda Doctor Vilanova serà enderrocada tan aviat com s’hagin complert els tràmits administratius, que poden ser lents com un caragol però no s’aturen mai. I després no en quedarà res, o no gran cosa: només el record de les generacions, que està sotmès a l’entropia que porta, indefectiblement, cap a l’oblit, encara que les imatges intentin fixar-ne la forma, si més no, però no les vivències de la gent. Aquell cercle perfecte, que dibuixa una roda de moto si el mires des de l’aire, és potser l’edifici més identificable d’Andorra quan la sobrevoles amb avió, juntament amb la gran X de les pistes del Tarter. Els primers records són de quan era part del Luna Park, aquell efímer parc d’atraccions, pintada de groc i vermell. La van inaugurar el setanta-quatre, amb una corrida protagonitzada per cinc toros, cinc, de la ramaderia de Miguel Herrero. Els toreros que hi van torejar es van endur, cadascun, les dues orelles i el rabo, cosa que és prova de proficiència. Tot això sembla d’un altre món. Després com a seu de COEX i, en la fase final, com a StopLab, que ha estat un final emotiu i meritori a una trajectòria amb uns canvis d’usos més aviat vertiginosos. Potser el comú podria vendre fragments de la llauna de l’estructura com a record, com es va fer amb el Mur de Berlín quan el van tirar a terra. Fem de la melangia una mica de negoci.