La setmana

Ahir es va fer pública l’agenda d’activitats d’editorials i autors andorrans a la Setmana del llibre en català, que es farà al Moll de la Fusta del 9 al 18 de setembre. Com cada any, es fa un gran esforç des de Cultura i des de la Biblioteca Pública de Govern –i, evidentment també des de totes les editorials involucrades i des de l’Associació Llibre del Pirineu– perquè la presència d’Andorra es faci notar. No només amb la parada pròpia, sinó amb totes les accions i presentacions que, sobretot, es concentraran al llarg de dissabte 17. Tot això és molt lloable i el cert és que la representació de novetats fa una patxoca monumental. Ara queda el més difícil: aconseguir visibilitat, que no quedi tot diluït entre l’allau de novetats i no tan novetats. Que la literatura que es fa a Andorra i, en general, a tot el Pirineu, no sigui considerada un gueto, una reserva índia, una simpàtica anomalia o una simple excentricitat geogràfica. És cert que el monstre editorial i cultural barceloní és com una mena de forat negre que ho xucla tot, però potser ja n’hi ha prou de fer el paper de la ventafocs. Ha arribat el moment d’aixecar el dit i dir: senyors, que som aquí. I la feina comença des de dins: promoció d’autors a les escoles del país, un sistema sòlid d’ajuts a autors i editors que –si el comparem amb el que reben els esportistes– no ens faci sentir com uns pàries, i un compromís ferm de lluitar perquè hi hagi una presència habitual de la literatura feta i editada a Andorra en el conjunt del domini lingüístic, que està rebent trompades per totes bandes. Virtus unita fortior, no?