Overbooking

El diccionari defineix el substantiu orientació amb quatre accepcions, que són ben properes: “1. Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals. 2. Determinació del lloc on es troba una persona o cosa. 3. Direcció que cal seguir. 4. (Figuradament) Informació donada a algú sobre l’estat d’un afer, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi.” Qualsevol d’aquest ítems és perfectament aplicable a la cerimònia parlamentària –el debat d’orientació– amb què comença el curs polític, comparable a les redaccions (encara en fa, la canalla, a escola, de redaccions?) en què et demanaven què has fet durant les vacances d’estiu. Hem vist comparèixer el cap de Govern amb ulleres de prèsbita, perquè l’edat no perdona, desgranant l’acció de govern i les previstes abans no s’acabi la legislatura. Després intervindran els representants dels grups de l’oposició, disposats a repartir llenya, a portar la contrària i a reivindicar una bateria de polítiques alternatives que haurien de resoldre els problemes de les que s’apliquen ara. Tot plegat, familiar i previsible, tan familiar i previsible que tinc la sensació que la ciutadania continua amb la desconnexió habitual. Comencem a escoltar, encara lluny però inconfusibles, els tam-tams preelectorals. Sembla que hi ha un embús de lleis per aprovar abans de convocar eleccions. Són a la cua. Quines seran les escollides? Quines repetiran curs? Estan nervioses, com els passatgers d’un avió on hi ha, minuts abans d’enlairar-se, rumors d’overbooking.