Fotem-ho al riu

Avui m’he llevat amb el grau d’orqueria i tiquismiquis moderat i no diré res sobre el lema de la campanya de neteja col·lectiva que s’ha organitzat per demà, dissabte. Informació i instruccions a clean­up.ad. Si amb aquesta expressió en la llengua comuna que ens uneix a tots i tan cosmopolites ens fa aconseguim que s’hi afegeixi ni que sigui un expat d’Arinsal que encara no s’ha atrevit a dir “bon dia” quan va a comprar el pa, benvinguda sigui. Tot sia per la pulcritud i la higiene del país. L’any passat, ens diu la web, cent setanta voluntaris van recollir mitja tona de porqueria en només hora i mitja, actuant només sobre sis zones. Fent una senzilla regla de tres, si tota la població del país s’hi impliqués i hi dediquessin tres hores de feina, es recollirien cinc-centes tones de brossa. I és que som porcs de mena i ens agrada deixar-ho tot ben empastifat de residus. Des de la trista burilla que llencem a terra, amb la confiança cega que sigui llavor de petúnies, fins a condons, pneumàtics, bosses que els excursionistes pengen d’una branca de pi amb l’esperança que algú del comú passi a recollir-la, passant per ferralla, runa de construcció –és que hem fet el lavabo nou– i, dalt de tot de la piràmide, el campió que és capaç d’abandonar una nevera a la llera d’un torrent. “Fotem-ho al riu”, encara diem, com a reflex de l’antiga pràctica pagesa que, d’aquesta manera, ho reciclava tot, perquè tot era orgànic i tot tornava a la natura. De vegades, la saviesa antiga no és traslladable a aquest món de micos (i de mones).