Matemàtica recreativa

Els amics de Cleanup Andorra, en la campanya de neteja que van fer abans-d'ahir, dissabte, només van recollir cent quaranta quilos de porqueria, menys d’una quarta part del que van arreplegar l’any passat. Hom pot tenir l'esperança vana que hi hagués menys trastam llençat a la natura, però sembla que l’amenaça del mal temps va arronsar la voluntat d’alguns voluntaris. L’organització va dir, a més, que van recollir molta micromerda, d’aquella brossa que empastifa igual però no pesa gens. L'exemple més evident: les burilles. Una punta de cigarreta pesa 0,2 grams. No re. Suposem que el fumador mitjà se'n fa deu al dia, de cigarretes. Dos grams de filtres pudents. Ara imaginem-nos que a Andorra hi entaforem vuit-centes mil persones, que és el màxim poblacional que admeten els plans urbanístics de les set parròquies, sumats. Les dades de l'OMS ens diuen que, el 2020, sobre el 36% de la població adulta del país fumava. Em sembla molt, però prou pot ser. Posem que el 80% de la població té més de divuit anys. Amb una població de vuit-cents mil, tindríem, mil amunt, mil avall, 230.000 fumadors. A dos grams diaris de burilles, sortiríem a uns cinc-cents quilos diaris. Cent vuitanta-dues tones l’any: he hagut de fer la multiplicació dues vegades perquè no m’ho creia. Imaginem –no hi ha dades, però segur que la xifra és superior– que una de cada cent se’n va a espetegar al carrer o al medi natural. Mil vuit-cents quilos escampats pel territori sagrat de les Valls Neutres, nou milions –un nou i sis zeros– de burilles fora de control. Que no ho veieu, homes de Déu, que això no pot ser de cap de les maneres?