Invasió subtil

Sí, tothom està content amb el triple sistema educatiu (quàdruple, si considerem les escoles confessionals, i quíntuple amb les privades) que hi ha a Andorra. És la conseqüència evident d’aquell estira-i-arronsa entre França i Espanya des del segle XIX per sembrar i conservar parcel·les d’influència. Una cosa semblant va passar amb el sistema postal, començant per la guerra dels telègrafs. Es va optar per mantenir al mateix temps Correos i La Poste i mirar de treure’n el màxim profit. És allò que ara en diuen un win-win: el protoestat andorrà s’estalviava locals i funcionaris i la ciutadania aprofitava el servei. I els filatèlics també estaven contents, amb les emissions andorranes: ara ha sortit la dedicada a l’Elidà Amigó –i crec que és l’única persona que he conegut amb segell–.

Això no treu que l’altre dia, pujant pel centre de Sant Julià, em sobtés veure una bústia de Correos enorme, nova de trinca, de les de tota la vida, pintada d’aquell groc canari Pantone 116 U. Estava plantada a la cantonada Canòlich / plaça de la Germandat, com si fos el monòlit que espavilava els micos a 2001 Una odissea de l’espai. Fa el mateix efecte d’una cabina de telèfons anglesa. De veritat que avui hi ha moviment postal suficient per justificar aquella baluerna al mig de la via pública? Del meu record, les bústies eren de paret. Ara, que Canòlich amunt, sobre el parc de la Volvo, en vaig descobrir una altra, idèntica però descolorida pel pas del temps. Mireu que hi he passat vegades, però no m’hi havia fixat mai. I n’hi ha d’haver moltes més. La invasió subtil deu ser això.