S'acosta el moment

S’acosta el moment fatal en què s’hauran d’engegar les calefaccions. No falta pas gaire i és possible que a les parròquies altes ja faci dies que funcionen. En qualsevol cas, la inèrcia energètica acumulada per un estiu calorosíssim és ja un record remot, gairebé una llegenda, i arribarà el moment ineluctable de començar a gastar. El gasoil, enfiladíssim. Els pèl·lets, amb dificultats de subministrament i amb el preu duplicat (o, segons qui t’ho expliqui, triplicat). I no parlem de l’electricitat, perquè és millor no parlar-ne. Hores d’ara, potser el vell sistema paleolític de cremar llenya sigui el més plausible, però les cases que realment es poden escalfar amb foc-foc han de ser poquíssimes, perquè no serveix de gran cosa tenir només un escalfapanxes per torrar-hi castanyes. Ens han posat la por al cos i ara a veure com ho gestionem sense acabar de perdre els tuts. De moment, se’ns diu que els remuntadors, que funcionen amb electricitat, aniran més a poc a poc, cosa que permetrà als esquiadors recrear-se en els paisatges i meditar sobre la futilitat de l’existència. I què passarà amb els llums de Nadal? Recordem què passa a Vigo, gallega ciutat que s’ha fet famosa pel dispendi estratosfèric en il·luminació nadalenca. A començament d’agost van començar el muntatge dels llums (dotze milions de leds). L’alcalde diu que l’atracció principal serà una estrella de catorze metres que “es veurà des de Nova York”. Aquí ja veurem què passa, si hem d’acomplir l’objectiu de reduir el consum en un quinze per cent. Potser haurem d’escollir entre morir-nos de fred o consumir-nos de pena.