Que venen els rics

Després no diguem que no ens han avisat: que venen els rics. No sabem quin dia vindran, ni en quina quantitat, si ho faran de manera organitzada o bé el desplaçament serà més discret, d’un en un o de dos en dos. Andorra, país de refugi des del temps dels càtars, que ha acollit hugonots i bandolers, austriacistes i felipistes, reialistes i constitucionalistes, carlins i liberals, nacionals i republicans, youtubers i ciclistes, segons els bufava el vent de la història, ha de preparar-se per a una nova onada de refugiats. Ara vindran els rics espanyols, segons la notícia, per culpa de la senyora Montero, que s’ha empescat una bateria de mesures fiscals que toquen el voraviu de les grans fortunes dels tíos gilitos hispànics, a qui sembla que sortiria molt a compte tocar el dos i travessar la frontera per aixoplugar-se de la pedregada tributària. No sé pas on els posarem, però ja els farem lloc en alguna banda. Potser en un primer moment els haurem d’instal·lar en barracons, però en qualsevol cas haurien de ser provisionals, fins que acabin les torres. No s’ha deixat mai ningú a fora en aquesta terra d’acollida. Ara, que tenim un formidable competidor, i no ho hauríem dit mai: Portugal, amb un sistema fiscal just i raonable, diuen. I això sí que no. Només faltaria que haguéssim de barallar-nos per un grapat de milionaris. Les excel·lents relacions que hi ha entre els dos països, fonamentades sobre la presència d’un gran nombre de conciutadans lusitans, no pot perillar per una fotesa. Cimera bilateral i solució salomònica: que se’n vagin a Suïssa, que també té tradició (i no hauran de tenir tractes amb el català).