“Por la calle de Alcalá”

L’activista de Femen, amb un posat entre miliciana i llibertat republicana i delacroixiana que guia el poble, apareixia a la pàgina 12 del Diari d’ahir, amb els mugrons púdicament pixelats, davant de l’ambaixada d’Andorra a Madrid, a dues passes de la Puerta de Alcalá. Duia pintada la bandera andorrana i un escrit al pit que deia “l’avortament és sagrat”. Naturalment, un comentari que acompanyava la imatge al compte d’Instagram de Femenspain en reivindicava el dret, amb el desplegament de l’argumentari habitual. Sí, la gran patata calenta del debat social andorrà, que de moment es resol amb un particular però incòmode laissez faire, laissez passer. Però, un cop més, al text treien el Sant Cristo Gros de la feudalitat. Cito: “Mantiene una estructura feudal que se remonta al siglo XIII y que le convierte en el único país del mundo que cuenta con dos jefes de Estado, los llamados copríncipes.” Bé, això és barrejar naps amb cols. Una mica d’informació no els aniria malament. A Andorra hi ha un únic cap d’Estat, figura compartida (“conjuntament i indivisa” pels dos coprínceps. De feudal, gràcies a Déu, ja no en té res (i, vist el que va passar als països veïns), en va tenir ben poc. Molt més feudal hauria de ser, per exemple, el Regne Unit, una mena de teocràcia on el flamant rei Carles III és, ves per on, el Governador Suprem de l’Església d’Anglaterra (amb l’arquebisbe de Canterbury com a primat). Curiositats d’aquesta vella democràcia, amb vint-i-sis bisbes (i bisbesses) amb un seient garantit a la Cambra dels Lords.