La mida sí que importa

Llegeixo amb sorpresa i un punt d’alarma una notícia al diari que ens informa sobre la detenció, per la policia, d’un individu per portar una navalla de més de set centímetres de fulla. I no ha estat per fer-la servir, ans el van aturar en un control rutinari la matinada de divendres a dissabte, i després d’escorcollar-lo, li van trobar l’arma letal. Sembla que està prohibit dur-ne de més de set centímetres, cosa que m’ha provocat un atac d’ansietat, amb taquicàrdia i palpitacions. La primera reacció ha estat palpar-me la butxaca, a veure si hi portava la pallaresa. No pas per cap motiu en concret, sinó per un vague concepte d’utilitat: de vegades has de tallar fils, obrir capses, collir rovellons, i sovint és d’un gran servei. En cap cas la meva intenció seria la de clavar-la al proïsme (em posaria tan nerviós que encara em faria mal jo). I sí, prou que la duia. Agafo un regle i en mesuro la llargada. Vuit centímetres. Ho confirmo amb el catàleg de la ganiveteria Pallarès: és una Ripollès N. 0 AC, de vuit centímetres, d’acer oxidable (s’esmola millor). Soc, per tant, un delinqüent, i em podrien acusar, amb la llei a la mà, d’atemptar contra la seguretat col·lectiva. La notícia no especificava la llargada concreta de la que portava el detingut, o sigui que tan podia ser de vuit centímetres com vint-i-cinc, que no és pas el mateix. Però si passa de set centímetres, als ulls de la llei ja no ve d’un pam. I llavors penso que puc anar a Pecos City, Texas, i comprar un fusell d’assalt AK-47 ensenyant el permís de conduir. I ja m’està bé que aquí no es pugui, perquè si no cada dia tindríem un disgust.