El senyor Mancuso

Per un dia que em decideixo a desar a l’armari la meva proverbial misantropia vespertina per assistir a una conferència (a Andorra, a les tardes, o fas una conferència o te la fan), va i el conferenciant es posa malalt i han hagut d’anul·lar la convocatòria. Des d’aquí, desitjo al senyor Stefano Mancuso una ràpida recuperació i que pugui acostar-se a Escaldes ben aviat, perquè ens ha deixat amb la mel als llavis o –dit de manera més barroera, però potser més idiosincràtica– els rucs s’havien acostat a les cols. Mancuso és un científic italià que ha treballat en el misteriós camp de la neurobiologia vegetal. Entre d’altres teories, Mancuso ha escrit molt sobre la intel·ligència de les plantes, i molt especialment dels arbres, que diu que són uns éssers fascinants i complexos, capaços de formar als boscos un sistema interconnectat, amb canals de comunicació i la voluntat de col·laborar entre ells. Sempre penso en el que alguns vells pagesos m’havien assegurat: que per fer la migdiada sota d’una noguera li has de demanar permís abans. Hem passat de pensar en un univers absolutament antropocèntric a un d’animalocèntric, i ara ens falta incorporar-hi el regne vegetal –no re, més del 80% de la vida al planeta– per entendre una mica millor el món de mones on vivim, si és que encara hi som a temps. El senyor Mancuso treballa actualment amb urbanistes en projectes per renaturalitzar les ciutats, que s’han convertit –i orgullosament, afegiria– en la negació total de la natura. Esperem que, un cop recuperat, quan arribi a Andorra no li vingui un cobriment de cor.