'Cherchez le volcan'

Ja tenim un principal sospitós, l’ase dels cops, el cap d’esquila, el boc expiatori. Si no fos que hem de ser extremament curosos amb això de la presumpció d’innocència, podríem dir que ja tenim el culpable d’aquest estiu allargassat, interminable, apegalós, inquietant, que ens ha fet suar des del maig fins a la castanyada. Sí, ja sé que en el fons els grans culpables de l’alteració del clima som nosaltres, amb els pets de les vaques, els creuers per la Mediterrània, les escapades de cap de setmana en avió, les motos de neu i les calderes de calefacció. Però no em negaran que ens sentim una mica més alleujats ara que els científics ens han dit que aquestes anòmales temperatures són –en part– culpa d’un volcà marí que respon a un nom com de broma: l’Hunga Tonga-Hunga, que és a la petita república de Tonga, i que va activar-se el gener passat sense manifestar-se a la superfície. I és que no hi ha re com un bon volcà per descarregar-nos la (mala) consciència, perquè respon a la natura més capriciosa i irracional. I ja és fotut que la seva hagi estat una erupció submarina: en comptes d’emetre aerosols que haurien refredat la Terra en reflectir la llum del sol –com va passar amb el Pinatubo el 1991–, el que ha fet és emetre una bestiesa de vapor d’aigua, que provoca just l’efecte contrari. Ja ens han avisat que aquest vapor s’ha instal·lat tan panxo a l’estratosfera i des d’allà pot anar-nos fent la punyeta durant quatre o cinc anys, fins que desaparegui del tot. Mentrestant, li n’anirem fotent, que total són quatre dies. Mentre no ens arribi l’hivern nuclear, rai.