Temps Central Europeu

Animem-nos, va, que encara hi ha un bri d’esperança. Ràdio Macuto informa que és possible que aquest hagi estat l’últim canvi d’hora, i que potser no tornarem a fer el mateix trist numeret el dar-rer dissabte de març. Ítem més, per a alegria dels adoradors del sol, s’ha especulat sobre la possibilitat (remota, però plausible) d’ajustar el fus horari en què ens trobem a la lògica geogràfica, i així deixaríem de compartir la mateixa hora que els veïns de Białowieża, Polònia, que és a vint-i-dos graus cap a l'est més enllà que nosaltres (una barbaritat), i la compartiríem amb francesos, anglesos, belgues i holandesos, cosa que fora el més natural, seguint la lògica dels meridians, que per alguna cosa hi són. Ens acomodaríem així al Temps Central Europeu, que vam adoptar amb aquella alegria abans de pervertir-lo amb canvis i recanvis i modificacions. Això hauria d’anar acompanyat d’una reforma profunda dels hàbits de la població, perquè molts ciutadans traurien l’escopeta de pelar isards quan veiessin que a quarts de cinc ja és fosc. No serà fàcil, i menys encara quan un potent corrent d’opinió voldria encadenar-nos per a tota la vida a l’horari d’estiu, encara que això suposés que la canalla, durant els mesos de novembre i desembre, anessin a estudi amb frontals, quinqués i llums de carbur, com en un conte d’Andersen. Per això mateix, és més que possible que ningú no s’atreveixi a posar el picarol a la pantera horària i continuem fent el paperina, perquè ja se sap que val més una mala avinença que una bona sentència.