Dirigibles

Ahir, en una conversa tuitera sobre trens impossibles i alternatives plausibles al transport a Andorra, va saltar al debat la possibilitat de fer servir dirigibles com ara l’Airlander (hybridairvehicles.com) que es veu que farà servir la companyia Air Nostrum per a trajectes curts. Recordo que el meu pare m’explicava com havia quedat impressionat quan, de nen, va veure solcar pel cel de Barcelona l’impressionat Graf Zeppelin, l’any vint-i-vuit o vint-i-nou. Després, és clar, el 1937 es va produir la tragèdia del Hindemburg (la imatge de la coberta del primer àlbum de Led Zeppelin) i el somni es va acabar, encara que Indiana Jones i el seu pare, el professor Henry W. Jones, van pujar a un imaginari D-138 per fugir del Berlín nazi en direcció Atenes. Com que els temps canvien i la tecnologia avança, ara els dirigibles no exploten, perquè els boteixen amb heli –que és un gas inert– en comptes d’hidrogen –altament inflamable–. En els projectes plausibles de dirigibles comercials tot són avantatges: són bonics i silenciosos, gasten com un encenedor, permeten la contemplació tranquil·la del paisatge i no necessiten grans infraestructures per enlairar-se i aterrar. Tot i que no corren gaire, sortint d’Andorra en una horeta et plantaries a Barcelona, en una plàcida passejada aèria. Ara que ens amenacen amb l’aparició de tota mena de drons amb passatgers humans –que ens ompliria el cel de borinots– això dels zepelins moderns ens ho hauríem de mirar amb la més alta consideració i simpatia. No em digueu que no seria bonic –i tan necessitats com estem de coses boniques.