'Mille miliardi'

Finalment, el doctor Mancuso va arribar a Andorra. L’havien advertit que hi faria un fred siberià i es va trobar amb una tèbia tardoreta. Però va pronunciar una gran conferència al comú d’Escaldes. Ens va fer saber que els rovellons, ceps, mucoses i la resta de fongs pesen quatre vegades més que tota la vida animal que hi ha al planeta. Aquest és un pensament reconfortant, perquè els animalons com nosaltres només suposem el 0,7 del pes de la matèria viva –i la resta són plantes. No tan reconfortants van ser les dades sobre l’escalfament global, que va pintar catastròfiques, si no fèiem res –i va assegurar que no es farà res fins que els costos de mantenir la bogeria actual superin els beneficis. Però no tot van ser males notícies. Hi ha un bri d’esperança, perquè tenim una màquina perfecta i barata per eliminar diòxid de carboni de l’atmosfera. Eficàcia provada. Els arbres. Diu que si en plantem “mille miliardi” podrem aturar unes dècades la catàstrofe, i mentrestant mirar de trobar solucions a llarg termini. Un miliardo són mil milions (un bilió a l’americana). Un giga, vaja. Mille miliaridi, un tera. En xifres: 1.000.000.000.000, un bilió (comptat a l’europea). No s’espantin: diu que hi caben. Haurem de fer una mica de lloc i potser no menjar tanta carn, però els podríem plantar sense problemes. Però, els plantarem? No se sap. Va acabar dient que som una espècie jove. Dels cinc milions d’anys de mitjana que aguanta una espècie al planeta n’hem gastat només tres-cents mil. Som com criatures i ens comportem com a tals. Potser ja seria el moment de fer-nos grans i posar-hi una mica de seny.