Un de cada dos

Diu que, per estalviar llum, a la parròquia de Canillo apagaran un fanal de cada dos. La meitat, el cinquanta per cent. És probable que amb això ja n’hi hagi prou per reduir de manera sensible el consum. Mentrestant, l’alcalde de Vigo ja ha encès –en una cerimònia estil enlairament de l’Artemis– milers de leds nadalencs, quan aquí s’ha optat por la contenció i l’estalvi. No tenim gaire present que, com tantes coses del nostre temps, posar llum pública a la foscor és un fenomen relativament recent. Sí, hi havia teieres públiques, i més tard llums de gas. A Andorra, una de les primeres manifestacions de l’electrificació va comportar la instal·lació d’una primera xarxa de tremoloses bombetes a les cantonades. Avui, hi ha zones de la trama urbana que semblen avingudes de Las Vegas. Serà, doncs, una bona cura d’humilitat i penombra. La mai no prou lloada seguretat ciutadana de les Valls de segur que no es veurà afectada per aquesta dràstica disminució. Qui sap si aquesta tendència aconseguirà –de grat o per força– que recuperem un tresor que havíem perdut en gran manera: el cel nocturn. Ara, quan contemplem la volta sideral neta de tota contaminació lumínica, tot són exclamacions, per excepcional. Ara, a l’hivern, veiem la refulgent constel·lació d’Orió, amb els Bessons, Cassiopea, les Set Cabretes... Amb uns binocles, la galàxia d’Andòmeda, que és l’objecte més llunyà que podem veure a ull nu. Tot això ens perdem amb la nostra vanitat: si ens fixéssim més en la grandesa de l’univers potser no faríem tan el ruc aquí a la Terra.