A força de nits

Avui, algunes planes més endavant, el lector hauria de trobar-hi la relació dels guardonats en totes les categories del cartell de premis de la quaranta-quatrena Nit Literària, organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres. Com sempre, l’incombustible i sempre jove Joan Burgués Marticella (aquest home segur que ha fet un pacte amb el diable!) farà públic balanç de l’acte i interpretarà el palmarès: enguany haurà augmentat la participació, potser no hi ha hagut tants premis deserts com l’any passat, estem més que satisfets, però sempre hi ha una mica de marge per millorar… Imagino que tots els que més o menys hem tingut tracte amb això d’escriure hem passat en algun moment o altre per la Nit, i fins i tot és possible que ens hagin donat algun dels premis (ai, quina temptació d’escriure prèmits!). És aquesta la funció bàsica que tenen: donar una empenta als autors, sempre insegurs i dubitatius, satisfer –ni que sigui per un dia– la petita però voraç vanitat de l’escriptor, ajudar-lo a donar les primeres passes pels laberints del procel·lós món editorial, obsequiar-los amb una mica de diners per als petits capricis. Després, aviso, serà com titulava don Santiago Rusiñol: l’alegria que passa, perquè cap premi –per estimulant i oportú que sigui– no ens deslliurarà del vici solitari, de les incerteses constitucionals, dels dubtes, de les inseguretats i dels laberints per on han de pul·lular els escrivents. Però què coi. Per molts anys.