Cubicatge

Hauríem de fer tots el gran esforç euclidià d’imaginar-nos què suposa un metre cúbic, que no és pas poca cosa: és una unitat de volum que comença a fer impressió. La resposta elemental és òbvia: és un cub d’un metre de costat. Imaginem-nos, doncs, una estructura feta amb dotze barres com aquelles de platí irídic que hi ha guardada al Museu de Pesos i Mesures de París (tot i que la definició actual del metre ja és d’un incomprensible argot científic, desproveït de cap rastre de romanticisme). Mil litres d’aigua, que pesen si fa no fa una tona: un d’aquells dipòsits que hi ha a la vora de tants horts. Imaginem-nos una fila de quatre-cents mil dipòsits l’un al costat de l’altre, que arribarien d’aquí fins a Nimes, per exemple. Quatre-cents mil metres cúbics de runa: això és el que diu que serà capaç d’emmagatzemar l’abocador de runes de la Rabassa. El de Beixalís, quan l’acabin d’omplir, en tindrà nou-cents mil: arribaríem fins a París (fent marrada per Bordeus). La piràmide de Keops, que és un tros de piràmide, té un volum de dos milions i mig de metres cúbics. Si agaféssim la runa dipositada a l’abocador de Maià (i, si mai fem curt, acceptem la proposta de posar un abocador a cada parròquia, com a l’època daurada dels poliesportius), encara podríem reconstruir al fons de la vall, en un lloc ben visible i accessible per als turistes, la gran piràmide del faraó. I deixem una mica de reserva d’espai, perquè quan arribi el moment, encara podríem reproduir la de Khefren i la de Micerí. I l’Esfinx de propina.