Quina crisi?

Sens dubte recordaran, estimats lectors, que durant l’estiu sonava tothora i per terra, mar i aire, una tètrica cançó. Que aquest hivern seria terrible, amb escassetat de queviures i subministraments, manca en general de recursos energètics, talls indiscriminats de llum, gasoductes tallats, i una inflació desbocada que ens deixaria a tots sense alè, com si ens haguessin fotut una bastonada entre les orelles. Que la passaríem ben magra, vaja, des dels alemanys fins al darrer mico europeu. Tot per culpa d’una conjunció astral especialment nefasta, la suma de la guerra a Ucraïna, les ganes de Rússia de tocar el botet a la Unió, les especulacions dels especuladors i la inèrcia fatal d’un consum insostenible. L’inici d’uns temps foscos, on hauríem de replegar-nos i tornar a confiar en un món petit, abastable i sense grans ambicions. Bé. Ja tenim el general hivern aquí, i la percepció general és que som al mig de la Telecogresca i tothom ja porta tres o quatre gintònics. Que aquí no passa res, senyores i senyors, estimats nens. Que ens han volgut espantar, no se sap qui ni amb quines obscures motivacions. El Club Bildenberg? Spectra? Els Rosacreus? Potser és la reacció contrària: vist que la Parusia s’acosta i no hi podem fer res, què coi: a viure, que són quatre dies. Farem les cues que facin falta, com en els vells temps. Anirem a esquiar i fer una mica shopping. Aprofitem els quatre dies de bonança que queden i demà, si mai convé, ja menjarem pa amb nous, nous amb pa, com diu que feia la senyora de Bagà.