Sense intermediaris

Potser recordaran que el mes d’agost ens fèiem ressò aquí mateix de la iniciativa empresarial que volia vendre aire d’Ordino embotellat “per als ciutadans globals”, deien. Tot plegat semblava una presa de pèl, i encara més quan els capitalistes volien col·locar-hi el logo de la reserva de la biosfera. D’això la meva padrina en deia una “idea de bombero”, però no seria la primera vegada que una anada d’olla comercial d’aquesta mena triomfa –o, si més no, veu la llum–. Doncs això mateix sembla que ha passat amb els famosos contenidors d’aire. Hi ha qui ja els ha pogut veure –sense logos comprometedors, això sí– exposats en l’aparador d’algun comerç. A cent euros, cent, preu de venda al públic. Com que s’acosta Nadal i tots experimentem un buit existencial a l’hora de planificar les compres i ho deixem per a darrera hora, se m’acudeixen uns quants ítems que, per la mateixa quantitat de diners, poden proporcionar tanta o més joia que un pot d’aire comprimit. Per exemple, pots comprar-te quatre o cinc llibres, diversos, enriquidors, interessants. Dues ampolles de Bushmills de malta, un whiskey irlandès excepcional que, administrat en petitíssimes diòcesis, lubrica l’ànima i relaxa el cos. Quatre samarretes bones o unes botes per anar a trescar muntanyes. Cinc dècims de loteria espanyola, per als que creguin en improbables miracles estadístics. I també –mal que esdevinguem corresponsables del malbaratament energètic– pots anar a la benzinera de confiança, omplir (ben justet) el dipòsit del teu cotxe i anar uns quants cops a respirar de franc allà on et roti, sense intermediaris.