La sal de la vida

L’etimologia és una gran ciència, perquè sempre ens pot proporcionar sorpreses i moltes estones de distracció útil. Així com treball ve del llatí tripalium, que era un instrument de tortura dels romans –una creu en forma d’ics–, salari ve de salarium, els honoraris que rebien els ciutadans romans en forma de paquetets de sal, que era llavors un bé molt preuat i relativament escàs. Ara i aquí, la precampanya electoral ja ha començat (quan encara no hi ha data per a les eleccions!) amb alguns espetecs que s’han centrat en el salari que perceben els pares de la pàtria i d’altres prohoms. Els uns diuen que no se’ls apujaran el que els pertocaria per la inflació, i fins i tot ja n’hi ha que han dit que se’ls baixarien (una mica). Si mai em demanessin l’opinió, diria que tots aquestos comptes de la vella són la xocolata del lloro, un brindis al sol i una mesura purament cosmètica, d’aquelles que es fan de cara a la galeria per quedar bé i que no sigui dit. I potser no caldria. Jo m’estimaria mil vegades més que, en comptes que haguessin de baixar (o de no pujar) els sous dels que ens governen, tinguessin tots ells una remuneració generosa i digna, a l’alçada del càrrec i de la gran responsabilitat que assumeixen, de vegades sacrificant la trajectòria professional. I, naturalment, caldria que, en justa contrapartida, governessin amb l’excel·lència i el rigor que tan alts magisteris exigeixen. Ep, és només una opinió. Total, després faran el que voldran, que ja són prou grandets.