La llei de l'embut

Ens agrada molt, el concepte de reversibilitat. Quantes vegades hem pres decisions de les que després ens hem penedit i què no hauríem donat per tornar enrere. Els restauradors d’obres d’art tenen com a principi fonamental que totes les accions que facin sobre un objecte siguin reversibles. I hi ha jaquetes i anoracs que són reversibles i en tens dos pel preu d’un. Ara s’especula amb la possibilitat que s’aplicarà a la nostra estimada N-145, on s’hi podria fer un tercer carril que, en funció de les angúnies del trànsit, aniria cap amunt o cap avall. Això sense descomptar la d’un transport ferroviari que diuen que és barat i assumible i descongestionaria cosa de no dir. Els que ja tenim uns anys recordem amb enyorança aquella carretera antiga, en la que vam aprendre a conduir, on recordo que hi havia un revolt terrible que, agafat de baixada, desafiava un parell de lleis de la física elemental. Amb la carretera d’ara no hi ha tanta emoció, ben cert, però no és aquella mena de ruleta russa que teníem abans. Els que hi entenen tindran les seves raons i hauran fet els càlculs pertinents, però hom no pot deixar de sospitar que el problema dels embussos i les cues no són el nombre de carrils, sinó l’embut fronterer-duaner, que és pura geometria euclidiana: si de dos carrils has de passar a un, tururut. La llei de l’embut, qui gemega ja ha rebut.