L'oracle de Delfos

Feia dies que volia fer alguna reflexió sobre les eines –i és que cada dia n’hi ha més– que fan servir la intel·ligència artificial per a les activitats més diverses. Que vols que t’escrigui un sonet? T’escriu un sonet. Vols una imatge d’un mico tocant la trompeta vestit amb un esmòquing, fet amb la tècnica de Tiziano? No pateixis: algun programa amb els algoritmes adients te la farà en un obrir i tancar d’ulls. No tot són ruqueries o passatemps inútils: també n’hi ha que t’analitzen l’harmonia de qualsevol cançó i et presenten els acords (fins i tot els més estranys) amb una precisió admirable. I això només ha fet que començar. El diari de dissabte ens presentava els resultats d’una recerca feta per una tal ChatGTP, a qui s’havia demanat, com si fos l’oracle de Delfos, que ens expliqués com seria Andorra d’aquí a un segle. No només ens ensenyava com seria la conurbació –amb tot de gratacels i un aire un pèl sinistre que, si hi plogués, podria ser perfectament l’escenari de Blade Runner–, sinó que també feia algunes prediccions sobre l’evolució del país. Res de nou sota el sol. La conclusió principal és que Andorra “podria continuar sent un lloc bonic i pròsper en el futur”. La resta de propostes –hauríem de privilegiar l’educació, el medi ambient, desenvolupar energies renovables, la participació ciutadana, la recerca, la transparència, la sostenibilitat, l’etcètera– també les trobarem, calcades, redactades amb menys o més gràcia, a tots, absolutament tots, els programes electorals que ben aviat començaran a circular, i que (caldria suposar) hauran estat pensats i escrits per intel·ligències naturals.