Els medievals

Ara resulta que Europa diu que som medievals. No és ben bé així, per molt que aquest sigui el missatge que es desprèn del titular del diari. Potser, per afinar-ho, hauríem de matisar que ho diu el Grup d’Experts en Acció contra el Tràfic de Persones, que respon el bonic acrònim de GRETA, que han vingut de visita. Molt respectable, sí, però assegurar que és Europa qui ho ha dit és una enorme sinècdoque, la figura retòrica que pren la part (minsa) pel tot. Ens hem de fixar, a més, que el comunicat parla què el sistema laboral andorrà és “una mica obsolet” i “gai­rebé medieval”. Qualsevol manual d’escriptura dedica un capítol a la perversitat dels adverbis, que s’han de fer servir amb comptagotes i només en casos d’absoluta necessitat. I servidor, com a medievalista de formació, he de trencar una llança en favor dels pobres avantpassats medievals, que des de fa temps arrosseguen una pesada llufa. Com si fossin tots gentota retrògrada, bruta, a mig civilitzar, peluts i bàrbars. L’edat mitjana és percebuda com el període de foscor que hi ha entre els darrers espeternecs del glamur romà i les primeres llums del renaixement esplendorós. I no és així: és una època molt llarga, amb fases molt diverses, amb una vida cultural potentíssima, que va saber recuperar i preservar el coneixement clàssic, que en bona mesura ens ha donat forma i que mereixeria una mica més de respecte. Això no treu, és clar, que hi hagi molt a fer en matèria laboral i que està bé que es denunciïn abusos i disfuncions. Una cosa no treu l’altra, però deixem els medievals en pau, ostres, que no en tenen cap culpa.