Cienpozuelos

Aquest cap de setmana he vist dos exemples de submissió lingüística, un subconjunt dels problemes de la llengua que, comparats amb els estructurals, potser són peccata minuta, però no pas per això han de ser menystinguts. Vaja, que no són pas banals. Dissabte al matí vaig anar a la Gala Solidària del Rítmica en benefici de l’AUTEA. Fins aquí, perfecte. Molt boniques les coreografies i les actuacions. Però el locutor, que era molt dedicat i entusiasta, anunciava i comentava les intervencions en castellà, com si fos un acte celebrat a Cienpozuelos. Després, a mesura que avançava l’acte va anar introduint el català, no sé per quina raó, si perquè se’n va adonar o per suggeriment d’altri. Però em va quedar el regustet amarg de la poca importància que, d’entrada, es va tenir per l’idioma, quan el parlava perfectament. A ningú no se li acudiria presentar una gala en català a Cienpozuelos. El segon. Als millors cinemes del país. Vull anar a veure la segona part d’Avatar. Busco entrades per internet. És una pel·lícula que ha estat perfectament doblada al català. A la cartellera digital ja ens avisen: és «El sentido del agua». D’entre les possibilitats, hi havia un misteriós 3D Atmos que no especificava idioma. Anunciaven també un 3D en castellà. Per eliminació, vaig creure, innocent, que l’Atmos era en català. Error. A la web ahir ja estava corregit: tots els nou passis en castellà menys un en versió original. No hi ha possibilitat d’escollir ni una trista sessió en la llengua oficial del país. Igual que a Cienpozuelos. Sí, és una empresa privada i fa el que li rota, però no em digueu que no és intolerable.