Zeros i os

Ha passat una mica desapercebuda la notícia de l’enèsima renovació del disseny dels passaports, que cada cop són més lluents i biomètrics, i incorporen nous sistemes de seguretat. Adeu a aquells encàrrecs que feies a especialistes, on per quatre duros et falsificaven qualsevol tipus de passaport amb un flexo, una fulla d’afaitar, una lupa i goma aràbiga. En el nou passaport andorrà desapareix la lletra O que encapçalava els números dels més recents, i que es veu que havia comportat alguns problemes de lectura, que solen ser enutjosos i de mal resoldre, sobretot si t’enxampen en un aeroport. Tot i que les os majúscules (O) solen ser més rodones que no pas els zeros, que són més estrets i el·líptics (0), hi ha un fàcil recurs tipogràfic que permet solucionar els possibles dubtes: posar un zero amb barra (0̸). És clar: sempre hi haurà els mestretites que diran que llavors es podrà confondre amb l’o barrada que fan servir –entre d’altres idiomes– els que escriuen en feroès, noruec (ja sigui nynorsk o bokmål) o danès: (Ø), i que sona, més o menys, com el preciós dígraf œ que té el francès (la que hi ha a l’œuf, per exemple). Diuen també que millorarà la qualitat de la fotografia, i estaria bé que hi apliquessin un filtre que no et fes semblar un expresidiari o un pervertit (o les dues coses). Ara, que un servidor ja estaria més que content si em tornessin l’accent que, des de temps immemorials, s’aplica a la darrera síl·laba del meu cognom, i que me’l van prendre, per convertir-lo, oficialment i als ulls del món, en una antipàtica paraula plana, sense cap gràcia ni pedigrí.