Els noruecs

Ara que ja hem travessat la ratlla del solstici, que s’ha celebrat el tradicional Consell de Sant Tomàs, la vida continua. D’aquí a tres dies, Nadal, pas de pardal. I ens alleujarà saber que l’expresident del govern espanyol don Mariano Rajoy Brey passarà les festes al seu dúplex d’Aravaca, ben tranquil, menjant polvorons i besuc, bevent cava extremeny, content perquè l’ombra judicial que l’amenaçava (i que segur que mai no es va prendre seriosament) s’està esvaint cada dia una mica més. Hauria estat trist que, en unes dates tan assenyalades, hagués de patir per una simple compareixença davant d’un tribunal d’una potència estrangera, com si fos un Milosevic qualsevol. Vaja, que és clar que no el veurem declarar a la seu de la justícia. Goliat contra David. Ni tan sols en format de videoconferència. Que ens l’haurem de pintar a l’oli o contractar l’actor que feia d’ell al Polònia. Diuen els tribunals madrilenys que estudiaran si li han estat vulnerats els dret a una cosa que en diuen la “tutela judicial efectiva”, que no sé ben bé en què consisteix però sona com una excusa prou seriosa per aturar qualsevol vel·leïtat de la justícia andorrana. No he seguit gaire el sidral institucional que tenen a Madrid: fa temps que la política peninsular –com el futbol– ha deixat d’interessar-me, per la necessitat vital d’aprofitar el temps en coses de profit, però el Cafarnaüm que tenen ara amb el Tribunal Constitucional sembla de consideració i tot fa evocar la pandereta que es feia servir per designar una Espanya retrògrada i carpetovetònica. Andorra tindrà molts defectes, però al costat de segons què, això sembla una democràcia escandinava.