El gran descobriment

Just abans no s’acaba l’any ens arriba de França una notícia inesperada: la Carta Pobla de Carlemany, datada el 805 i considerada unànimement pels erudits com una burda falsificació del segle XII, és un document autèntic. No pas la còpia matussera que es custodia a l’Arxiu Capitular d’Urgell, l’única que coneixíem fins ara, sinó l’original, que ha aparegut en uns fons no catalogats dels Archives Nationales de France, procedents del monestir de Sant Volusià de Foix, recuperats el 2015 per la Gendarmerie del mercat negre antiquari, juntament amb la primera pàgina del Beatus d’Urgell, tallada pels lladres que el van robar el 1996 com a prova davant els potencials compradors. La descoberta –que serà publicada al proper número dels Annales du Midi– l’ha feta el doctor Charles Mouton, catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de la Sorbona II, màxim especialista mundial en preceptes carolingis. La transcendència de la troballa és enorme per a la història d’Andorra: tot allò que es considerava una remota llegenda –la fundació i repoblació d’Andorra per Carlemany i Lluís el Pietós, després d’expulsar-ne els sarraïns– esdevé ara una formidable realitat. Ara sabem que els deu repobladors (“Lesindus, Laurenci, Ebaronius, Autimirius, Quirinius, Secsonius, Barrula, Ristici, Sentanius, Ferrecinti”) són reals. De retruc, es demostra que l’Anton Fiter i Rossell tenia raó, i sobre aquest document cal repensar i reformular els fonaments de la sobirania d’Andorra. Es gira feina als historiadors que hauran de reescriure la història d’un país. L’enhorabona a tothom.