Balanç de l'any

El costum i la rutina (per no dir-ne mandra) acostumen a propiciar que, tal dia com avui, es facin balanços i valoracions de l’any. És un vici d’esperit com qualsevol altre, perquè hauríem de tenir més interioritzat que un canvi de dígit en la numeració d’un any poca rellevància té més enllà del símbol. Però estem fets i pastats d’aquesta manera i poca cosa pot fer-s’hi, de manera que un servidor, per no donar notes falses i passar per un repatani i un excèntric, contribueixo amb els meus cinc cèntims de balanç. Com que no em sento autoritzat per a gran cosa més, miro cap a casa, cap a aquesta petita trinxera a la pàgina dos d’aquest diari que tan generosament m’aguanta i m’acull. Aquest any 2022 que demà s’acaba he publicat 265 visures, amb un total de 68.305 paraules escrites que, traduïdes a caràcters, surten a 395.755 (comptant-hi els espais). D’entre aquestes paraules, la més recurrent (sense tenir en compte articles, preposicions i pronoms, que tenen poca substància) ha estat cosa, que ha aparegut 121 vegades, seguida de prop per dia (120) i en tercer lloc Andorra (118). A partir d’aquí, tot va cap avall. Algú que hagi tingut la santa paciència de llegir totes les visures haurà malbaratat unes quatre hores i mitja de la seva vida, que hauria pogut dedicar a altres ocupacions més productives. En qualsevol cas, a tots els lectors els desitjo un pròsper i venturós any 2776 AUC (Ab Urbe Condita), que és una manera molt elegant i a la romana de comptar els anys que passen i corren i quan te n’adones ja n’hem fet un altre.