Ministeri garantit

Ara que l’orquestra electoral comença a afinar els instruments, comencem a veure com es belluguen els pactes previs a les eleccions. Els posteriors, m’imagino, sorgiran com a conseqüència de la geometria variable del resultats obtinguts, un cop hagi parlat el poble: vox populi, vox Dei. De moment ja ens han dit que, si tornen a guanyar els taronges, dos massanencs compromesos i una secretària d’estat laurediana tenen ministeri garantit. Això és important. Un ministeri és una cosa molt seriosa i no es pot deixar en segons quines mans. Potser sabent-ho amb temps suficient s’hi pot arribar més preparat. La filosofia política fiteriana estableix que cal “escollir per les empreses i empenyos los hòmens més íntegros, discrets i experimentats”. Ara, que tenir-ho clar tan aviat, quan encara les eleccions no han estat ni tan sols convocades, treu una mica d’enjòlit a les travesses ministerials, un dels esports nacionals. No és una ciència exacta, naturalment, però és bonic anar veient, durant els dies o setmanes (massa temps, em sembla a mi) que transcorren entre les eleccions i la investidura, tot són especulacions, rumors, globus sonda i filtracions interessades. Ara que s’ha mort el papa Benet (i el vetllaven en una sala amb un paganíssim arbre de Nadal) hem d’aprendre de la política vaticana: un dels preceptes que es compleixen amb total exactitud és que, qui entra al cònclave com a papa, en surt com a cardenal pelat. Fins que no veiem la fumata blanca, malament rai.