L'andorrà volador

Així com ja sabem el nom de l’afortunat bebè que ha estat el primer a incorporar-se a les files de l’andorranitat de l’any vint-i-tres–benvingut, doncs, petit Adrià– no s’ha fet esperar tampoc gaire la primera detenció de l’any de l’andorrà volador circulant a tota pastilla per carreteres catalanes, que es va produir el dimarts dia tres. L’enhorabona als guanyadors: dos detinguts, per ser més precisos: uns que anaven a cent vuitanta per hora per la L-311, a l’alçada de Cervera. No n’hi haurà per tant, diran alguns nuvolaris locals, però és que els agents dels Mossos que els van aturar van comprovar que anaven fumats com rastafaris i que, per acabar-ho de rematar, duien més provisions per al viatge. Així, a l’hora d’aplicar-los el codi penal, la justícia haurà de triar per on comença, si per la tinença d’estupefaents o per la velocitat escandalosa. No em digueu que no és bonic, això: sempre podran adduir que eren enviats del rei Baltasar i que el que duien era l’aromàtica resina que és la mirra. I és que són dies propicis per a les notícies del motor, que fan que semblin certes aquelles afirmacions tòpiques que vinculen el país dels Pirineus amb una afició malaltissa a les coses del motor. Tenim notícies de la diversa fortuna dels nostres corredors al ral·li que encara es fa dir Dakar, castigats amb averies i fractures. Davant de la més glacial indiferència que sento per aquesta mena de competicions, que trobo incomprensibles, només un desig sincer: que tothom torni sencer a casa, que aquí de maldecaps ja en tenim prou.