El dropo

Confesso que soc un dels ciutadans que s’han quedat fumuts en rebre dos correus de l’empresa Camerfirma, on se m’informa, en un perfecte castellà de Bujaraloz, que se m’ha revocat el certificat andorrà d’actuació de persona física individual. Mira que m’hauria agradat ser, ni que fos una temporada, una persona física col·lectiva, però imagino que deu ser complicat. En qualsevol cas, en aquesta carta se m’oferia la possibilitat d’obtenir aclariments a un número d’atenció al client, un d’aquells 902 que funcionen a Espanya, són de pagament i no sé si funcionen des d’Andorra ni amb quines tarifes. No crec que calguin aclariments: a la safata d’entrada del correu, des de l’u de desembre, tenia una comunicació de l’Oficina de Serveis de Confiança Electrònica del Principat d'Andorra, que en el perfecte dialecte burocratès del català que ara s’escriu, se m’informava que, degut a un canvi en el proveïdor d’emissions de certificats, calia fer-ne la renovació. Mea culpa per haver procrastinat i badat, potser espantat davant la perspectiva de tornar a donar dades que ja tenien i pensant que, en un món perfecte, la renovació hauria de ser automàtica fins al dia en què deixi de cotitzar per defunció. D’excusa, no en tinc cap de bona. Potser m’esperava un ultimàtum, un no badis, un vigila que s’acaba el termini. Ara, pel meu mal cap, m’he quedat sense identitat digital. Espero que els amics de Camerfirma, que imagino són els que ara se’n cuiden d’identificar-me com a persona física individual, tinguin a bé no complicar-me gaire el retorn a l’úter digital del que no hauria d’haver sortit si no hagués estat tan dropo. Em perdonin per les molèsties.