Procuradors

Per un trist verb, de significat clar i etimologia evident –prōcūrāre, tenir cura de, ocupar-se de– diu que els estrategs dels partits van de corcoll per fer quadrar les llistes territorials per a les imminents eleccions generals. Sempre m’ha semblat que els textos legals són sovint incomprensibles. I no pas per la complexitat de la matèria sobre la qual legislen, sinó perquè han estat escrits amb la punta del moniato, fent servir aquest llenguatge encarcarat, furiosament administrativista, que sembla que tingui com a objectiu que la societat es regeixi per textos hermètics que només entenen els que els han redactat i encara amb prou feines. En aquest cas, però, la Llei sobre igualtat no sembla que tingui problemes d’interpretació. Si a la disposició final setena –que és la que modifica la Llei electoral– s’hi diu que “s’ha de procurar” que les llistes territorials amb menys de cinc llocs per cobrir siguin tan paritàries com sigui possible vol dir exactament això: que s’ha de procurar. Segons la definició el diccionari de l’Enciclopèdia, “mirar d’aconseguir” o “mirar que una cosa sigui feta”. O sigui, que s’han de fer els esforços necessaris per aconseguir-ho, però que si no és possible, alabat sia Déu i ja les confegirem millor la propera vegada, d’acord amb l’esperit de la llei. Qui fa el que pot no està obligat a més, diu la saviesa popular. Si el legislador hagués volgut, tant sí com no, que a les territorials anéssim al cinquanta per cent, es diu, s’obliga, no passa res i, au, a chercher les femmes.