El nucli

És que de vegades et vindria de gust ser terraplanista, per no haver de patir per si el nucli fèrric de la terra s’alenteix, s’atura o canvia de sentit, com si estigués jugant a l’Uno. Ja en som prou de desgraciats a la superfície que ara només faltava que a les misterioses profunditats del globus es vagin produint alteracions, que queden molt bé a les superproduccions de Hollywood, on ja sabem que tot el que ens expliquen és mentida i generalment sempre guanyen els bons (menys l’amic simpàtic que es mor quan falten vint-i-cinc minuts per al final). Però que no ens atabalin amb notícies que no van enlloc, si us plau. Si és una notícia transcendent, és a dir, que ha d’alterar les marees, els corrents oceànics, la llargada del dia, el clima o el cicle lunar, que ens ho diguin i ens ho expliquin amb dibuixets. Però després resulta que tot això se sap des de fa dies i que el descobriment dels xinesos no és sinó la lectura d’una nova tongada de dades, de manera que no cal espantar-se més del que ja n’estem. Ja m’ha costat prou desconnectar-me (relativament) de l’actualitat política i de l’esportiva (totalment) perquè ara aquesta passió pel clickbait em faci perdre la il·lusió amb la ciència. Encara rai que, amb una mica de sort, qualsevol nit sortiré a veure si localitzo el cometa C-2022 ZTF, prop de l’Ossa Major, amb la seva peculiar cua verdosa, abans no surti algú i ens digui que ens caurà al damunt, que també seria una cosa molt de plànyer.