Roba estesa

S’han celebrat molt les fotografies que circulen de la balconada d’un dels apartaments de les torres d’Emprivat amb tot de llençols i coixineres estesos al sol, com si fóssim al barri napolità de Scampia. I és que res de més mediterrani que eixugar la bugada a l’exterior, sobretot si fa una miqueta d’aire, que accelera el procés. Els que ja no tenim remei ens hauríem estimat més, potser, una exposició de llenceria fina, tot randes i colors atrevits, però han començat per l’essencial, que és la roba de llit. No sabem quines han estat les veritables motivacions. Potser l’arquitecte no va preveure un espai interior per a estendre la roba, ja se sap que de vegades obliden detalls importants com aquestos: quan entres a viure a una casa nova els primers dies vas saltant de sorpresa en sorpresa i et preguntes com és possible. També podria ser que, tot i haver-hi instal·lat aquell electrodomèstic conegut com a assecadora, els propietaris no el facin servir, moguts per un o per dos dels principis següents: perquè és una despesa d’electricitat innecessària en temps d’escassetat i cal donar exemple als pobres, o bé perquè et fa malbé la roba i l’hem de tractar amb consideració perquè duri, sobretot si són llençols de fil o de setí, que costen una fortuna. Sigui com sigui, seguirem amb atenció com evoluciona la cosa. Si tothom fes igual, aviat les torres semblaran guarnides per aquelles banderetes d’oració tibetanes, tot molt woke i molt guai.