Els voluntaris

Des d’aquesta insignificant visura voldria saludar amb una reverència els deu voluntaris –cinc homes i cinc dones– que la mecànica de l’atzar els ha recompensat per ser membres d’una altra visura, aquesta molt més respectable i solidària: la visura ciutadana, aquesta institució que està formada per una “mostra representativa de la ciutadania no organitzada”. Els meus respectes, doncs, cap a la ciutadania no organitzada, que és la majoria (i a l’organitzada també). Costa un munt, que surtin voluntaris. A les pel·lícules bèl·liques sempre hi ha qui fa el pas endavant sense pensar-s’ho, fins i tot per a emprendre missions difícils o suïcides: sabotatges, infiltracions rere les línies enemigues, voladures de ponts, proeses així. Però en la vida real és molt més complicat trobar algú que sacrifiqui el seu temps en benefici de la comunitat, amb un esperit altruista i generós. Per quartos no serà, perquè la compensació econòmica per formar part dels happy few de la Visura Ciutadana no és especialment llaminera: tres-cents euros anuals (ho vaig mirar per si em sortia a compte presentar-m’hi, mireu si en soc, de miserable). Tothom té la vida atrafegada, amb mil obligacions superposades, i el temps és un bé escàs que s’ha d’administrar amb molta prudència perquè no s’escoli pel forat de l’aigüera. Felicitem, doncs, els nous visuraires, que esperem que no tinguin molta càrrega de feina i la facin amb gràcia i profit, en favor de la comunitat. Com es diu ara sempre que hi ha algun nomenament, sort i encerts.