Les setze tribus

A l’antic Israel en tenien dotze (una es va perdre i encara no l’han trobat). Ara resulta que —segons hem pogut llegir, gràcies a l’amic Delfí, a La Vanguardia— a totes les democràcies occidentals es poden definir setze grups socials amb afinitats polítiques molt homogènies, segons les recerques d’un grup de politòlegs i sociòlegs francesos. Però no són idèntiques d’un país a un altre. A França hi ha multiculturalistes, socialdemòcrates, progressistes, solidaris, centristes, rebels, apolítics, eclèctics, conservadors, liberals, refractaris, euroescèptics, socialpatriotes, socialrepublicans, antiassistencialistes i identitaris. A Itàlia, en canvi, són altres setze tipus, i se’n repeteixen ben pocs: progressistes radicals, socialdemòcrates, socialcristians, antisistema, moderats, meridionalistes, nacionalpopulars, pro negocis, antipolítics, tradicionalistes, conservadors moderats, antiassistencialistes, euroescèptics, nordistes, autoritaris i identitaris. A l’espera dels resultats de les enquestes que els companys de l’AR+I facin a Andorra, i per avançar la feina, proposo que ja comencem a buscar quins serien els setze noms que ens pertoquen (que ben bé podrien ser uns altres). Heu-los aquí: cortalans, potesnegres, ressentits, doblespassaports, ultracarcants, hipercentristes, hipoprogres, de pis, ferrarimans, si-no-t’agrada-ja-saps-on-és-la-frontera, tabaquistes, seminormals, rosegaciris, criptorepublicans, apocalíptics i integrats…