Que venen els russos

Així com l’ossa ara ja ha sortit del cau, a mesura que ens acostem a l’abril el sistema literari andorrà es reviscola, fa uns estiraments per desentumir els músculs encarcarats pel fred i s’espavila per poder arribar a Sant Jordi en plena forma. La collita literària d’aquest any es preveu excel·lent, amb un Peruga / Díez-Torrent a la vista, un Rubio d’alt voltatge previst per a la rentrée (amb la traducció al castellà dels Muertos enllestida, amb, atenció, la celebèrrima fotografia de Claverol presidint la coberta). Aquesta tarda, a La Trenca (si l’autoritat ho permet i el temps no ho impedeix) concelebrarem la presentació de l’esperadíssima novel·la del David Gálvez, La torre dels russos. Què dir de la novel·la, que hauria d’haver estat publicada ja fa dies i ho ha fet –i molt bé– laBreu Edicions. És un Gálvez en estat pur: curiositat, experimentació amable, experiència, metaliteratura, imaginació, tot presidit per una història magnífica i massa poc coneguda, servida amb bombo i platerets. La història de l’enclavament de Sant Jordi, el somni utòpic de Fiske Warren, Nikolai Popov, Cèsar Martinell i Josep Alemany esdevé, passada pel filtre del nostre gran autor del juverrià superior, un mosaic de textos brillants, presentat al públic lector des de perspectives diverses i de vegades insòlites. Tal com és la condició humana: inefable, misteriosa, polièdrica i sempre sorprenent. Les cerveses, si s’escau, després de la presentació.