La solució provisional

Ens agraden, les solucions provisionals, perquè sempre deixen una escletxa per a la millora, la rectificació o, directament, per a la reversió. L’única cosa que sembla que és del tot irreversible és la mort (i això encara no ho sabem ben bé, perquè sempre podem reencarnar-nos en una princesa xinesa, en un escarabat o en un esquirol). Ara en tenim un exemple rutilant, magnífic, en la resolució del tap estructural de la Massana, aquesta ratera viària que és el malson diari de tants i tants soferts automobilistes. Com una artèria infartada, es tracta ara de fer un by-pass de circumstàncies, no pas la solució radical que proposaven els cirurgians cardiovasculars, sinó un pegat que assegurarà que el pacient no estiri la pota abans d’hora i pugui anar fent la viu-viu una temporadeta més. Hi ha aquella llei que diu que tota nova infraestructura viària té tendència a l’ocupació plena: és a dir, com més carreteres, més cotxes. I sempre hi haurà els esperits malèvols que pensaran que hauria estat més profitós per al conjunt del país prioritzar la conclusió del vial de Sant Julià, que és l’entrada al país, el primer punt de contacte amb els que pugen des de baix, però a matemàtiques sempre ens havien dit que l’ordre dels factors no afecta el producte (interior brut).