Contro i recontro

Ara sí. El campionat nacional de botifarra ha començat oficialment, malgrat alguna sortida en fals. Tots el participants han recollit les cartes que l’atzar i les secretaries generals dels partits han repartit. Les endrecen per comprovar quines figures tenen i a partir d’ara les jugaran de la millor manera que saben, sempre pendents del joc de l’adversari i vigilant les cartes que ja han sortit. Segur que hi haurà sorpreses, cops d’efecte, maniobres inesperades de l’adversari, contros, recontros i qui sap si algun renuncio. I com diuen els vells jugadors, al final comptarem. En aquesta competició hi ha cent vint-i-quatre participants. Són molts: si fa no fa un per cada 125 habitants amb dret de vot. I s’ha de reconèixer que molts de nosaltres, per comoditat, apatia o reconeixement de les nostres limitacions, no seríem mai capaços d’afrontar un repte similar. És molt fàcil mirar-nos els candidats amb displicència i una punta de superioritat des de la comoditat del sofà i protegits pel comandament de Netflix. Pensem que n’hi ha que són uns inconscients o uns aprofitats que busquen la càlida protecció de les faldilles de la padrina. Imagino que, com en qualsevol concentració heterogènia de persones humanes, hi haurà alguna proporció d’aprofitats, il·luminats i tarambanes, però estic convençut que hi trobaríem una quota superior d’altruistes i esperits solidaris i amb vocació pública que no pas en d’altres col·lectius. Com deia Winston Churchill a l’hora més fosca, alea jacta est. Va, que dues setmanes passen volant.