Amb matisos

Me les prometia molt felices, d’assistir a l’emissió en directe del primer debat entre caps de llista, patrocinat per la Confederació Empresarial Andorrana i conduït amb mà de ferro i guant de seda per la Noemí Rodríguez. Amb la fantasia de tenir les crispetes preparades, un grapat de figues seques i, per encarar la part final, un ditet de Bushmills vell, per anar preparant el dolç moment d’anar a dormir. A l’hora de la veritat, i no sé per què, me’n vaig oblidar. Hauria arribat a misses dites, a la part final del debat, i vaig decidir que millor me’l miraria més tard, gràcies a les facilitats que el senyor YouTube ofereix als usuaris despistats. Hi ha un moment gloriós: tancant els primers tres quarts d’hora sobre el problema de l’habitatge, la Noe deixa anar una càrrega de profunditat, i els pregunta fins a quin punt el català ha de ser obligatori per renovar el permís de treball. Demana, a més, que la resposta sigui sí o no, de manera que s’hauria de reformular la pregunta: el català ha de ser obligatori per renovar el permís de treball, sí o no? Atenció a la paraula: renovar, cosa que vol dir que l’aspirant a la renovació ja porta un temps al país i que no és un paracaigudista vingut de Ganímedes que acaba d’aterrar al Clot d’Emprivat. Els candidats queden en evident fora de joc per la pregunta, que no s’esperaven. Només la senyora Montaner i el senyor Cabanes diuen un sí pelat, amb més o menys timidesa, però un sí. La resta, ai, volen introduir-hi matisos. Un sí al que segueix un però que tot ho modifica. Els matisos, que van matar el gat.