Doctors té

Amb les boines ordinenques endreçades, avui és quan es posaran les botes i les piles els analistes, que estudiaran els fenomens encreuats de les eleccions de diumenge: la incontestable majoria absoluta de Demòcrates, la irrupció fulgurant de Concòrdia, la còmoda instal·lació d’Andorra Endavant en el Consell General, la debacle de la reunificació socialista i la desaparició sense anestèsia ni cures pal·liatives de les dues propostes liberals (“ens ha faltat algun miler de vots”, va arribar a dir el candidat Cabanes, en la que va ser la millor frase de la nit). Cadascun d’aquestos fenòmens té explicacions singulars i també explicacions correlacionades, perquè els moviments de vots són com vasos comunicants. Segur que n’hi haurà que es lamentaran de la participació: un de cada tres votants potencials es va quedar a casa, un percentatge que, tanmateix, no canvia gaire des de fa temps i, com va assenyalar l’Yvan Lara, és una xifra perfectament homologable a la que tenen la majoria de democràcies europees. Que no pateixin per això. La solidíssima coalició entre el partit del Ja M’Està Bé El Que Surti i el partit del Tot Me La Rebufa té molt bona salut i no es preveuen moviments significatius en els propers temps. Ara és el moment de les sumes, les restes, els percentatges i les regles de tres, mentre fem temps –un període incomprensiblement llarg– entre la proclamació dels resultats i la solemne constitució del Consell. Mentrestant, no ens faltaran les opinions dels intèrprets de tot plegat, perquè doctors té l’església, deia el catecisme del pare Astete.