Que no ens els toquin

Ara resulta que dels ous de Pasqua, la cosa més innocent del món, n’hem de dir ous de primavera, perquè hi ha una sèrie de col·lec- tius a qui això de la Pasqua judeocristiana psè, els incomoda o els repugna (però prou que fan festa). També resulta que si tu fas una mona, amb xocolata negra, amb la representació d’una senyora ets un apologeta de l’esclavisme i un tros de racista i un masclista fastigós, i un col·lectiu empoderat feminista–antiracista–anticapitalista exigirà que la treguis de l’aparador de la pastisseria. I tampoc no pots fer una broma a la tele sobre la Virgen del Rocío perquè és una ofensa intolerable contra els catòlics i els andalusos (i molt especialment els catòlics andalusos), vius, morts i futurs. Mirin, ja n’estic fins al moniato, de tanta ruqueria, d’això que en diuen l’esperit woke. És que ja n’hi ha prou, redena. Ens despertarem un dia i descobrirem que no ens hem convertit en un escarabat, com va passar al personatge de Kafka, sinó en uns éssers angèlics, criatures de llum, perfectes i sense màcula, que parlarem una llengua propera a la dels elfs, un idioma pur, incapaç d’ofendre, molestar o alterar ningú, i serà una parla tan neutra i delicada que només servirà per expressar conceptes equilibrats, laics, sense càrrega, desproveïts de qualsevol llast cultural, patriarcal, ancestral i fins i tot etimològic. Jo no voldria pas viure en un món així, regulat per la policia del pensament, vivint sota la dictadura dels nous puritans que només veuen palles en ulls aliens. Me l’estimo més imperfecte, contradictori, volterià i viu.