Ce ce ce

A Catalunya hi ha una curiosa entitat de triple nom oximorònic, perquè no honora cap de les tres paraules que en formen el nom: Convivència Cívica Catalana. Diumenge de Glòria, el seu castís president, l’advocat barceloní Ángel Escolano, va penjar un tuit deliciós. Era la contribució –en forma de feliç estirabot– a la polèmica absurda sorgida aquesta Setmana Santa sobre un gag de TV3 dedicat a la verge del Rocío. Sí, aquest mateix gag que va provocar també una incomprensible piulada expiatòria –i en castellà– emesa ni més ni menys que pel bisbat d’Urgell. Però diumenge, el senyor Escolano, després de fer baixar un carajillo de Soberano, va fer: “Hombre, los andorranos podéis hacer a los andaluces y a todos los españoles un curso de cómo se delinque. En pocos lugares del mundo hay tantos delincuentes financieros, contrabandistas y de bellacos de todo tipo como en vuestro valle de piratas pirenaico”, És molt difícil concentrar en un text tan breu un cúmul tan furiós de tòpics tristos, ple de mentides i amarat d’odi, una tan intensa destil·lació de mala bava. Res que sorprengui, per altra banda, perquè el personatge és d’una toxicitat superlativa. Sé prou bé que no se’ls ha de fer cas al troll, que no hi ha cap necessitat de reproduir els brams d’ase que no arriben al cel. Però aquestes sortides de to tenen els seus seguidors, hi ha repetidors i podem trobar-ne apologetes. Fins i tot a Andorra: només cal donar un cop d’ull als comentaris a la notícia del diumenge relativa a les queixes sobre l’atenció al públic en català. Són aquí, entre nosaltres: veïns, coneguts i saludats.