Fenologia

Fa dies que no plou. Alguns matins hi ha un tel de núvols inofensius, que potser s’espesseixen i al cap d’una estona es dispersen. La terra té set, però malgrat això la natura no pot aguantar-se les ganes d’esclatar i fa un gran esforç per manifestar-se. La fenologia, la disciplina que relaciona el clima i els ritmes biològics, ho estudia. El cucut ha cantat amb normalitat, els fruiters han florit més o menys quan els pertocava, i també ha fet acte de presència alguna gelada tardanera que ha cremat els brots dels noguers. No es veuen pas tantes orenetes com d’altres anys. És com si haguessin decidit posposar el viatge, o potser han buscat acollida en llocs més propicis. És probable que plogui aviat, encara que només sigui per pura lògica estadística. Anuncien que demà, i que potser nevarà, però ja estem escaldats i confiem tant en les previsions meteorològiques com en l’horòscop. La insòlita sequera que patim fa que aquest esforç vegetal comporti alguna renúncia: un aire esvaït, tristoi, polsegós. Així que caigui una mica d’aigua recuperarem el temps perdut i potser aquestes setmanes de travessa seca seran només un mal record. A nosaltres, de moment ens és igual: obrim l’aixeta i baixa aigua, premem l’interruptor i tenim llum. Vivim, fins a cert punt, al marge. Ens hem aïllat, hem perdut la connexió. I com sempre, intentem conjurar la nostra extrema fragilitat no pas buscant solucions sinó fent com els futbolistes dolents: pilotada cap endavant i a veure què passa.