Les urnes plenes

A Astérix en Corse, l’aventura predilecta del nostre gal preferit, hi ha un parell de vinyetes magnífiques. L’artista convidat, l’impertorbable Ocatarinetabellatchitchix, proposa que es facin eleccions per escollir un nou cabdill. Un company li diu que perfecte, que ja hi tenen les urnes plenes. Estranyat, Astèrix li pregunta: “Les urnes sont pleines avant les elections?” I la resposta d’Ocatarinetabellatchitchix és sensacional: “Oui, mais on les jette à la mer sans les ouvrir, et après, c’est le plus fort qui gaigne. Une coutûme de chez nous.” Llàstima que fa temps que el duo Goscinny i Uderzo ja no paguen impostos, que si no podrien guionitzar i dibuixar Astérix en Andorre, on, la nit abans de les eleccions, un escamot emmascarat assaltaria amb discreció les dependències de la Batllia per substituir el vot judicial i la voluntat popular per unes capses de DIN-A4 plenes d’altres paperetes i segellades amb una tirada de cinta americana. I tot sense deixar ni rastre d’una acció tan audaç com reprovable. No dubto que el procediment del vot a la Batllia es pugui millorar, sobretot des del punt de vista estètic. Però en cap de les diverses vegades que l’he fet servir he tingut la sensació –que ara sembla que neguiteja tanta gent– que m’enredaven, que era víctima innocent d’una conspiració i un titella al servei d’obcures forces subterrànies. Més aviat al contrari: sempre m’ha semblat un servei seriós, amable, eficaç i al servei de la ciutadania. Però, ei, què sé jo, pobre de mi.