Esquerranosa llengua

Ahir, el galliner de Twitter n’anava ple. Des del compte @IzquierdaLengua es va fer la piulada següent: “En Andorra la lengua oficial es solo el catalán. Un estado catalanista no es ni de lejos como España en cuestión de lenguas, denunciemos y apoyemos que el español sea oficial en Andorra. Español es la primera lengua materna 43,2% y catalán 35’7% en el uso el español va el 2º.” Deixant de banda la puntuació defectuosa i la redacció millorable, el contingut és claríssim. Més enllà de la radiació supremacista, i sense tenir en consideració que no se sap ben bé qui l’ha emès, el missatge és un avís. Molts es van sorprendre de la cruesa de l’estirabot, amb aquell “denunciemos”, però fa temps que penso que tan sols és qüestió de temps que s’obri el meló de l’oficialitat del castellà a Andorra, malgrat les dificultats que suposaria modificar la Constitució. Hem de tenir en compte l’excel·lent estat de salut de la llengua dels quinientos millones, i sumar-hi les dècades i més dècades durant les quals els catalanoparlants hem anat baixant-nos la guàrdia (i els pantalons, moltes vegades), víctimes de complexos absurds d’inferioritat. Tot plegat s’ha traduït en la feblesa estructural de la llengua, amb greus problemes de salut: la tenim astènica, abacallanda, sense ferro ni defenses. S’estan donant les condicions idònies perquè vinguin els falangistes de la Izquierda por la Lengua a clavar-nos la clatellada final. Però potser no els serà tan fàcil com es pensen, perquè quan un animal està ferit i no té per on escapar és quan es defensa amb més fúria.