L'escala

No he sabut trobar el moment exacte en què es va fer la primera fotografia d’un Consell General a les escales de la façana de llevant de Casa de la Vall. A començament del segle XX els primers retrats de grup de consellers no els van disparar allà, ans a la porta principal, flanquejant visitants il·lustres o en d’altres llocs no identificats. Però amb el pas del temps l’escala s’ha convertit en un escenari obligat, en una icona del país: cada cop que hi ha nou Consell, i després de sessions especials, els membres del Consell es distribueixen aprofitant els graons, segons alçades, afinitats polítiques o simpaties personals, vestits amb la versió contemporània del “panyo de la terra” que deia el vell Fiter, cofats amb bicornis o tricornis –segons s’escau– i flanquejats pels nuncis i personal de la casa. Intenten, amb fortuna desigual, no sortir fent ganyotes o amb els ulls tancats, conscients de la transcendència del moment. Tot plegat és una imatge que reflecteix el caràcter d’una antiga noblesa muntanyenca, sobretot si ho veiem en blanc i negre, perquè les fotografies a color no aporten cap valor afegit a l’escena i només eliminen les capes de gris que donen tants matisos. Només en alguna fotografia feta en temps de pandèmia –on apareixen tots els consellers amb una màscara negra– semblen una lògia de bandolers vuitcentistes i fan una mica de por. La fotografia que es publica avui, l’oficial del primer dia del mandat, és al mateix temps una imatge única i una imatge repetida: el que és perdurable és sempre una nova versió d’allò que ja ens és conegut. O sigui que res, endavant. Molta sort i bona feina, que prou n’hi ha.