Prova superada

Per als qui ja hem travessat —feliçment— la fase dels fogots juvenils i sobretot per als qui ens llevem abans que les gallines, el concepte d’oci nocturn és una memòria remota, una prova superada. Sí, tenim algun vague record de com eren aquelles nits, en què pelegrinàvem com bous sense esquella de local en local. Nits que no s’acabaven mai, en què bevíem, fumàvem, xerràvem de manera inintel·ligible i pastosa, procuràvem (sense èxit) lligar i acabàvem l’endemà víctimes d’una ressaca monumental. Això era la nit viscuda amb la intensitat del moment, i imagino que ara no ha canviat pas gaire. Confesso que vaig sucumbir a la temptació que em proposava el diari, i vaig mirar-me el vídeo de la batussa al Tarter protagonitzada per tot un cònsol honorari. [Incís: si la república d’Irlanda en busca un, m’ofereixo voluntari]. Ja sabia que no en trauria res de bo, cap lliçó moral, però la carn és dèbil i em fascinen aquests retalls de realitat, i me’ls miro com si fossin una pel·lícula, amb guió i actors. Però les imatges no ens diuen gran cosa. Hi falta context. Crits, empentes, insults, un cop de puny. Ens aniria bé que un antropòleg, un sociòleg, un psicòleg o un psiquiatre les interpretés i ens donés les claus per entendre per què passa el que passa. És igual. Total, que tenim la sang calenta i a la nit ens escalfem. Però al final, tot això ja ho va resumir l’insuperable Dinio Garcia, un dels més grans pensadors de la segona meitat del segle XX, quan va pronunciar el cèlebre axioma “la nit em confon”.