La palleta curta

Sembla que en la composició del futur Govern hi ha algun serrell pendent, diu que diuen els papers. En concret, balla la simbiosi, que semblava consolidada des de fa algunes legislatures, entre cultura i esport, que potser passa a fer tàndem amb Economia. I això que ja fa temps el ministeri de cal Rosaleda no arrossega la pesada llosa de la joventut. Cert és que els romans deien tot convençuts allò de la mens sana in corpore sano, mirant de lligar els dos universos, però també és veritat que de vegades la combinació entre cultura i esport és com barrejar aigua amb oli. Si mai m’oferissin el ministeri encarregat de gestionar la cosa esportiva (una circumstància ara per ara més aviat utòpica) no voldria ni fart de vi que l’acompanyés l’escarràs cultural. Ah, la cultura, terra plena d’escriptors vanitosos, artistes plàstics capriciosos, actors indignats, músics descontents, editors puntillistes, cineastes pidolaires, monuments en permanent necessitat de restauració i retocs, jaciments sobrevinguts, museus nacionals als llimbs i museus manifestament estimulables, arxius a la recerca d’una seu digna, biblioteques demanant recursos, una llengua a la corda fluixa i amb nombrosos enemics… Què feliç seria només amb l’esport, la repartidora universal, amb tornejos de cap de setmana, curses, competicions i campionats, biciclistes amunt i avall, eslàloms gegants, medalles i diplomes, on, al final, la vàlua dels atletes es pot mesurar amb criteris objectius. Ja veurem com quedarà, tot plegat. Si no hi ha entesa, sempre hi ha el recurs de recórrer a la mecànica de l’atzar, a veure qui treu la palleta més curta.